Sé que, per a molts dels que utilitzeu la IA com una finestra de conversa, això dels «agents» pot semblar un pas reservat als experts. Una d’aquelles coses que sonen interessants, però que ja queden fora del vostre abast.
Però permeteu-me explicar-vos un parell d’exemples. Potser descobrireu que començar és més senzill del que sembla.
Abans, una idea per situar-nos: un agent és un sistema d’IA que pot utilitzar eines i encadenar accions per assolir un objectiu que li hem encarregat, amb un cert marge per decidir com fer-ho.
Nosaltres indiquem què volem i posem els límits. El sistema s’ocupa dels passos necessaris.
1. Encarregar tasques amb fitxers del nostre ordinador
Les aplicacions d’IA no ofereixen totes les mateixes eines. Les possibilitats depenen de l’aplicació, de la versió, del pla que fem servir i dels permisos que li donem.
Per tant, escriure el nom d’una carpeta en una conversa qualsevol no significa que la IA hi pugui entrar. Cal utilitzar una funció que permeti treballar amb fitxers locals i donar-li l’accés corresponent.
Si voleu experimentar, us proposo començar amb una carpeta de proves i còpies de fitxers. Així podreu veure què fa i comprovar-ne els resultats amb tranquil·litat.
Primera prova: trobar fotografies duplicades
Vaig crear a l’escriptori del meu Mac una carpeta anomenada Prova_duplicats. Hi vaig copiar un munt de fotografies de plats i vaig duplicar-ne tres o quatre, canviant el nom de les còpies.
La gràcia era comprovar si trobaria els duplicats encara que tinguessin noms diferents.
Vaig obrir una conversa en una funció de treball amb accés als fitxers de l’ordinador i li vaig donar aquest encàrrec:
Examina la carpeta Prova_duplicats de l’escriptori i totes les seves subcarpetes.
Busca fitxers que siguin duplicats exactes pel contingut, encara que tinguin noms diferents. No et limitis a comparar-ne el nom o la mida.
No esborris, moguis ni modifiquis res.
Presenta una llista agrupada dels duplicats, amb el nom, la carpeta i la mida de cada fitxer. Indica també si hi ha algun fitxer que no has pogut comprovar.
Em va demanar permís per accedir-hi i, en pocs segons, vaig tenir el llistat. En aquest cas, vaig utilitzar el Work de ChatGPT, però cada model té les seves alternatives.
Fixeu-vos en el canvi: jo havia explicat el resultat que volia obtenir i havia deixat clar què podia i que no podia fer. L’eina havia executat la feina.
En aquest cas buscàvem còpies exactes. Trobar dues fotografies semblants, o una mateixa fotografia retallada o comprimida, seria un encàrrec diferent.
Un apunt sobre els menús: les opcions i els noms poden canviar d’una versió a una altra. Si no trobeu com fer-ho, podeu començar preguntant a la mateixa IA: «Com puc donar-te accés a una carpeta de proves amb l’aplicació que utilitzo?».
Teniu un tutor a mà. Expliqueu-li quina aplicació feu servir i què us apareix a la pantalla perquè us pugui orientar millor.
Segona prova: llegir tiquets i sumar imports
Després vaig afegir a la mateixa carpeta alguns tiquets de restaurants en format imatge.
Alguns fitxers portaven la paraula «tiquet» al nom. A d’altres els vaig posar noms gens significatius, per comprovar si els identificava pel contingut.
L’encàrrec es pot formular així:
Revisa els fitxers de la carpeta Prova_duplicats i de totes les seves subcarpetes. Identifica quins contenen tiquets de restaurants, encara que el nom del fitxer no ho indiqui.
Fes una taula amb el nom del fitxer, l’import total i l’import de l’IVA que apareix al tiquet.
Calcula la suma dels imports totals i, separadament, la suma dels imports d’IVA identificats.
Si detectes còpies exactes d’un mateix tiquet, compta’l una sola vegada i explica quins fitxers has exclòs.
No esborris, moguis ni modifiquis res.
En aquella mateixa conversa no em va tornar a demanar permís. Això descriu el que em va passar a mi: els avisos poden variar segons els permisos concedits i l’acció que se li demani.
Els tiquets provenien de restaurants diferents i tenien formats diferents. Tot i això, l’eina els va identificar i em va preparar el llistat.
Un detall em va cridar especialment l’atenció: un dels tiquets deia «IVA inclòs», però no en desglossava l’import. En la meva prova, la IA va posar-hi una xifra calculada i un asterisc explicatiu.
D’entrada em va semblar una meravella. Però aquest detall també ens dona una lliçó: una dada llegida i una dada deduïda no són el mateix.
Podria haver afegit a l’encàrrec «no omplis dades amb suposicions», però no ho vaig fer.
Són proves senzilles, així i tot, ja permeten veure les possibilitats: revisar documents, extreure’n dades, comparar-les i preparar un resultat sense haver de guiar cada pas.
I també mostren el nostre paper: definir bé l’encàrrec i revisar el que ens retorna.
Podeu repetir l’experiment amb una carpeta plena de factures, encara que siguin totes les de la llum del darrer any. És important practicar per agafar confiança.
Deixa un comentari