En aquesta segona quinzena d’octubre, els temes que penso destaquen més en l’àmbit divulgatiu, són:
▶ IA i medicina: avenços que conviden a l’optimisme
▶ La IA eliminarà llocs de treball o en crearà?
▶ Riscos en ciberseguretat relacionats amb la IA
▶ Agents que compren en el nostre nom
▶ IA i medicina: avenços que conviden a l’optimisme
Una de les aplicacions de la intel·ligència artificial que més esperances desperta és la medicina. Aquest octubre hem conegut exemples que van des del disseny de proteïnes fins al suport al diagnòstic.
Són notícies prometedores, però convé distingir entre un bon resultat experimental i un tractament que ja pot ajudar els pacients. Entre una cosa i l’altra encara hi ha molta feina.
Claude i les toxines dels escorpins
Citrini Research, una firma d’anàlisi d’inversions, es va plantejar una pregunta: podria un equip sense formació en biologia participar en la recerca d’un medicament amb l’ajuda de la IA?
Per comprovar-ho, va col·laborar amb Anthropic en un experiment orientat a futurs antiverins contra les picades d’escorpí. Van utilitzar una versió interna de Claude, eines científiques especialitzades i laboratoris externs.
Es van provar 211 dissenys de petites proteïnes, dels quals 17 van demostrar que s’unien a alguna de les toxines estudiades. Són substàncies que poden alterar el funcionament del sistema nerviós.
El resultat és interessant, però unir-se a una toxina no significa necessàriament bloquejar-ne l’efecte. Encara no s’ha demostrat que aquestes proteïnes neutralitzin les toxines ni que siguin segures i eficaces com a tractament. Per tant, no s’ha creat un antiverí: s’ha avançat en una primera etapa de la recerca. Més informació a: anthropic.com
La fase principal de disseny informàtic va durar 64 hores. El projecte complet, amb les proves de laboratori, es va allargar uns tres mesos. La IA pot accelerar els càlculs; el laboratori continua necessitant el seu temps.
OpenAI entra en l’organització del desenvolupament de medicaments
El 20 d’octubre, OpenAI va anunciar la compra d’Orchestra Bio, una plataforma que ajuda les empreses biofarmacèutiques a coordinar el desenvolupament de medicaments.
La integrarà amb Rosalind, el seu conjunt de models i eines per a la recerca en biologia i química. L’objectiu és crear agents que ajudin a seguir estudis, coordinar equips i detectar problemes que puguin endarrerir un projecte.
Aquí la notícia és empresarial i organitzativa. No presenta cap tractament nou, sinó una aposta per agilitzar la feina que permet convertir una descoberta científica en un possible medicament. Caldrà veure quins resultats pràctics aporta. Més informació a: OpenAI
Microsoft posa a prova el diagnòstic pas a pas
El 22 d’octubre, Microsoft va anunciar la publicació a Science d’un estudi sobre MAI-DxO, un sistema que funciona com un equip de metges virtuals: proposa diagnòstics, demana informació i revisa les seves conclusions.
En una prova amb 304 casos complexos publicats al New England Journal of Medicine, va assolir un 83% d’encerts, davant del 36% dels metges participants amb accés a fonts de consulta. En un altre conjunt de casos procedents d’urgències, les xifres van ser del 80% i el 47%, respectivament.
Són resultats destacables, però obtinguts en una avaluació controlada, basada en casos clínics. No equivalen a demostrar el mateix rendiment atenent pacients en un hospital.
Microsoft ha anunciat un estudi amb el Beth Israel Deaconess Medical Center, a Boston, per avaluar el sistema amb pacients reals. Aquest serà un pas important per saber fins a quin punt els resultats es traslladen a la pràctica assistencial. Més informació a: Microsoft AI
Motius per tenir esperança, amb els peus a terra
Els tres exemples mostren camins diferents: explorar possibles tractaments, organitzar-ne el desenvolupament i ajudar a diagnosticar.
Hi ha motius per seguir-los amb interès. Però en medicina, un resultat prometedor és el començament de la comprovació. Els titulars poden córrer; les proves han d’anar al seu ritme.
▶ La IA eliminarà llocs de treball o en crearà?
Segur que ho has sentit: «La IA ens prendrà la feina». I també el contrari: «No passa res, la feina només canviarà».
Entre aquestes dues afirmacions hi ha moltes previsions i força incertesa. Uns temen que les empreses necessitin menys treballadors. Altres confien que la IA impulsi noves activitats i professions.
Qui té raó? Aquí teniu les dues mirades, amb arguments i alguns matisos, per a poder formar-vos la vostra opinió.
Dues maneres de mirar el mateix
Imaginem la Marta. Té 23 anys i acaba de començar a treballar en una gestoria. Una part de la seva feina consisteix a resumir documents, preparar correus i passar dades d’un lloc a un altre. Ara una IA pot fer bona part d’aquestes tasques en segons, tot i que cal revisar-ne els resultats.
Què passarà amb la Marta? Hi ha dos escenaris possibles.
La mirada pessimista
Si la gestoria pot assumir la mateixa feina amb menys persones, potser no renovarà el contracte de la Marta. O potser la mantindrà, però ja no contractarà ningú més.
La reducció de llocs de treball no sempre arriba amb acomiadaments: també pot arribar amb vacants que deixen de cobrir-se i oportunitats que no s’obren.
Un estudi de Stanford, actualitzat l’agost de 2026, detecta un senyal preocupant als Estats Units: l’ocupació dels joves de 22 a 25 anys en professions exposades a la IA se situa un 19% per sota del nivell que tindria si hagués seguit l’evolució dels joves en professions menys exposades. La diferència apareix sobretot en la contractació. Els autors, però, adverteixen que això no demostra, per si sol, que la IA en sigui la causa.
També hi ha advertiments més contundents. El maig de 2025, Dario Amodei, director d’Anthropic, l’empresa de Claude, va alertar que la IA podria eliminar fins a la meitat dels llocs inicials de feina d’oficina en un termini d’un a cinc anys. És una previsió, no un resultat comprovat.
La mirada optimista
La mateixa eina podria permetre que la Marta deixés de dedicar hores a passar dades i tingués més temps per atendre clients, revisar documents i resoldre problemes. La gestoria podria oferir més serveis i assumir més feina.
Des d’aquesta perspectiva, automatitzar tasques no implica necessàriament eliminar professions. També pot facilitar noves activitats i crear necessitats que avui encara no sabem imaginar.
El Fòrum Econòmic Mundial preveu que, entre 2025 i 2030, es creïn 170 milions de llocs de treball i se’n desplacin 92 milions. El balanç seria positiu, però cal llegir bé la lletra petita: són previsions que inclouen canvis tecnològics, demogràfics, econòmics i ambientals. No són llocs creats o eliminats exclusivament per la IA.
Per la seva banda, el Budget Lab de Yale, en l’actualització d’octubre de 2026, encara no troba un impacte clarament atribuïble a la IA en el conjunt del mercat laboral nord-americà. Això descriu el present; no garanteix què passarà d’aquí a uns anys.
I si les dues mirades tenen part de raó?
Podrien desaparèixer llocs de treball en uns sectors i crear-se’n en d’altres. Fins i tot amb un balanç global positiu, les persones que perdessin la feina no tindrien necessàriament la formació, la ubicació o les oportunitats per ocupar les noves places.
En el cas de la Marta, les dues opcions són possibles: que la IA li permeti fer una feina més interessant o que redueixi les oportunitats de començar una carrera professional.
La qüestió, doncs, també és qui hi guanyarà, qui hi perdrà i com es farà la transició.
Resum en tres punts
- La mirada pessimista tem que la IA redueixi la necessitat de treballadors i dificulti especialment l’accés a les primeres feines.
- La mirada optimista confia que l’automatització permeti treballar millor, ampliar serveis i crear noves ocupacions.
- Les dades encara no tanquen el debat. Hi ha senyals d’alerta en determinats grups, però no una conclusió definitiva sobre el resultat global.
I tu, cap a quina mirada t’inclines? Jo, com és habitual en mi, continuo envoltat de dubtes. Les certeses, de moment, les deixo per als altres.
▶ Ciberseguretat i IA: quan trobar un forat es torna més fàcil
Em declaro entusiasta de la intel·ligència artificial, però això no m’impedeix veure els riscos que comporta quan s’utilitza amb finalitats malicioses. Un incident recent, ens ofereix un exemple de les seves dues cares: ajudar a protegir els sistemes i facilitar la feina de qui els vol atacar.
Els intents d’intrusió no són cap novetat. Jo mateix us podria explicar unes quantes batalletes de principis dels noranta, quan era cap de sistemes de la xarxa Unix de la UPF, concretament amb HP-UX. Recordo els atacs i l’angoixa de detectar una intrusió, amb les poques eines que teníem aleshores. Hi ha records professionals que no desperten precisament nostàlgia.
Ara, la IA pot accelerar la recerca de vulnerabilitats i ajudar a preparar atacs. No es tracta només de provar moltes combinacions —allò que anomenem força bruta—, sinó d’analitzar el funcionament d’un programa i trobar maneres d’aprofitar-ne els errors.
Què ha passat amb PHP?
Segurament us sonen aquestes sigles. PHP és un llenguatge que fa funcionar una gran part de les webs, incloses les construïdes amb WordPress i el programari que utilitza la Viquipèdia. El fan servir al voltant del 70% dels llocs web.
El 21 d’octubre de 2026 es van publicar actualitzacions per corregir dues vulnerabilitats greus. En determinades condicions, podien permetre que algú executés ordres en un servidor sense haver-s’hi identificat i aprofitar per aconseguir que el servidor fes coses que no hauria de fer.
Un problema conegut que va mostrar una altra dimensió
Segons la Fundació PHP, el 2024 ja s’havien detectat indicis d’errors al PHP. Però no es va considerar un tema de risc.
L’agost de 2026, un parell d’investigacions, amb ajuda de la IA, van demostrar l’abast real del risc i van poder desenvolupar i adaptar atacs de prova en qüestió d’hores.
Aquestes proves s’anomenen exploits: codi o instruccions que aprofiten una vulnerabilitat. Els investigadors els poden fer servir per demostrar que un problema és real, mentre que els atacants, els podrien fer servir per a causar danys.
La novetat és que la IA pot reduir dramàticament el temps per convertir un error complex en un atac viable.
La cursa per protegir els servidors
Els equips implicats van treballar de manera coordinada i sense publicitar-ho, per preparar les correccions abans de publicar els detalls.
En el cas que expliquem, en una finestra de menys de 20 minuts, posteriors a donar-se a conèixer el «parxe de seguretat», ja es van començar a registrar atacs massius a servidors de tot el món.
NOTA: Un parxe és una petita actualització que el fabricant d’un programa publica per arreglar un error o tapar un forat de seguretat que s’ha descobert.
Aquí apareix una dificultat coneguda: quan es publica una correcció, els atacants també poden estudiar-la per entendre què s’ha arreglat i tenen pistes per atacar, els que encara no s’han actualitzat.
Els intents d’atac, van provocar que diverses administracions europees desconnectessin temporalment serveis web com a precaució. Una desconnexió preventiva no significa necessàriament que s’hagi produït una intrusió: pot ser una manera de guanyar temps per protegir el sistema.
La IA pot ajudar-los a fer aquesta anàlisi més ràpidament. Per això, deixar passar dies o setmanes abans d’aplicar una actualització crítica pot tenir conseqüències. (Preneu nota per quan us demanen actualitzar l’iPhone)
Què n’hem d’aprendre?
La primera lliçó és que la IA serveix tant per defensar com per atacar. En aquest cas va ajudar els investigadors a demostrar el perill i a crear les correccions. Però aquestes capacitats també poden quedar a l’abast de persones amb altres intencions.
La segona és que la complexitat d’un error ofereix cada vegada menys tranquil·litat. Que avui sigui difícil d’aprofitar no garanteix que demà continuï sent-ho.
I la tercera és ben pràctica: tenir una web també implica mantenir-la. En un incident com aquest, no n’hi ha prou amb actualitzar WordPress o els seus complements: cal que el PHP del servidor també estigui corregit, una feina que sovint correspon al proveïdor d’allotjament.
També cal recordar qui manté aquestes peces essencials d’internet. La Fundació PHP ha explicat que disposar de més professionals i finançament és necessari per resoldre problemes d’aquesta profunditat. Trobar errors més de pressa no elimina la feina de decidir com corregir-los i comprovar que la solució funciona.
Continuo sent entusiasta de la IA. Precisament per això m’interessa explicar també aquests riscos. L’entusiasme és compatible amb tenir els ulls oberts. I, si tenim una web, amb no deixar les actualitzacions per a un altre dia.
▶ Agents que compren en el nostre nom
Caldrà que ens acostumem als agents d’IA: programes capaços d’encadenar tasques, com ara buscar un producte, comparar preus i completar una compra seguint les nostres instruccions. Però no totes les botigues estan disposades a obrir-los la porta.
Amazon ha bloquejat Muse, l’agent de Meta. També manté un conflicte amb Perplexity per les compres a través de Comet. Amazon defensa que aquestes eines han d’actuar amb transparència i respectar les condicions de la botiga; també qüestiona la qualitat de l’experiència que ofereixen. Per tant, no és un rebuig a tota la IA: A més, Amazon ja desenvolupa les seves pròpies eines de compra.
Walmart, en canvi, ha anunciat una obertura als agents externs, però amb regles. Els nous perfils, previstos per al novembre, permetran autoritzar cada agent, veure’n les compres per separat i establir un límit de despesa o exigir l’aprovació de cada operació. El client també podrà retirar-li l’accés en qualsevol moment.
I si l’agent s’equivoca? Walmart assegura que s’hi aplicarà el seu procediment de devolucions, també quan l’agent no actuï com s’esperava. A més, bloquejarà els agents que incompleixin les condicions. Delegar la compra no hauria de significar perdre’n el control.
El conflicte ja ha arribat als tribunals. Amazon va demandar Perplexity i va obtenir una prohibició cautelar que limitava l’accés dels seus agents. Però el tribunal d’apel·lacions la va anul·lar a l’agost i va retornar el cas al tribunal d’origen. Això aixecava aquella restricció, però no equivalia a donar per resolt tot el litigi.
Perplexity hi veu un altre motiu: la publicitat. Segons l’empresa, Amazon vol preservar els anuncis, els resultats patrocinats i les ofertes amb què intenta influir en les nostres decisions.
Cada clic en els resultats patrocinats, aporta benefici a Amazon i els agents, van directe al producte, sense fer altres clics.
Un agent que segueixi bé l’encàrrec podria comparar opcions i comprar allò que li hem demanat, sense entretenir-se gaire amb els aparadors digitals. Per al comprador, pot ser un avantatge. Per a qui viu també de captar la nostra atenció, potser no tant.
Ara bé, si cada botiga només acceptés el seu propi agent, perdríem bona part de la gràcia: disposar d’un assistent que compari diferents comerços i treballi segons les nostres preferències.
Queden, doncs, acords per trobar: qui pot accedir a cada botiga, qui respon dels errors i com es reparteixen els ingressos. Si els proveïdors d’agents cobren comissions per les compres, també caldrà saber si aquestes condicionen les recomanacions.
Voldrem un agent que ens ajudi a comprar millor. Caldrà veure qui li paga i fins a quin punt això influeix en el que ens proposa.
Deixa un comentari