Deep Review de Google 🔵

Un corrector exigent per als nostres textos

Quan acabem d’escriure un article, sovint hi estem tan familiaritzats que ja no veiem què hi falta, què repetim o què no s’acaba d’entendre. Una segona mirada sempre va bé. I si és una mica exigent, encara millor.

Deep Review és una eina de Google que analitza documents i en busca els punts febles. Revisa la coherència dels arguments, assenyala afirmacions poc fonamentades i pot contrastar les referències. Prové d’una eina creada per ajudar els investigadors a revisar els seus articles abans de presentar-los a congressos científics. Ara s’ha obert al públic.

La podríem assimilar a un lector erudit, d’aquells que no deixen passar una afirmació perquè sí.

Per exemple, imagina que has escrit que «tothom ja fa servir la IA». Deep Review et pot preguntar en quines dades et bases. Potser et convé aportar una font o, simplement, rebaixar l’entusiasme del «tothom».

La seva utilitat va més enllà de polir frases: ens pot ajudar a veure si allò que expliquem s’aguanta. Tot i això, està especialment orientada a documents complexos i tècnics.

Com la podem provar?

1. Entra a Deep Review i inicia la sessió amb el teu compte de Google.
2. Puja un document en PDF o enganxa-hi el text que vulguis revisar.
3. Tria el nivell d’esforç de la revisió entre les opcions disponibles.
4. Deixa-la treballar. No és una resposta immediata: aprofita per fer alguna altra cosa.
5. Llegeix les observacions i decideix quines et serveixen.

Actualment, Google ofereix dues revisions gratuïtes per setmana. Per ampliar-ne l’ús, permet connectar una clau de l’API de Gemini, una opció més tècnica que podem deixar de banda ara per ara.

Ho he provat amb aquest mateix article

Per veure què feia, li vaig passar una primera versió d’aquest text, encara sense polir gaire.

Al cap d’uns minuts, em va retornar un informe que quadruplicava l’extensió de l’original. Si buscava un lector exigent, sembla que l’havia trobat. Aquí us mostro només un fragment:

Només és un fragment, però ofereix tota mena d’observacions sobre accents, propostes per millorar alguns paràgrafs i avisos sobre repeticions. També destacava punts forts i punts febles.

La quantitat de comentaris pot impressionar, però no cal convertir cada suggeriment en una obligació.

Jo començaria pels comentaris que afecten el sentit del text: alguna afirmació massa rotunda, una explicació confusa o una contradicció. Després ja vindran els retocs d’estil.

I què passa amb els documents que hi pugem?

Segons Google, els documents es conserven durant un any perquè els puguem consultar i no s’utilitzen per entrenar, ajustar ni millorar els seus models.

Tot i això, mantindria la precaució habitual: no pujar documents confidencials.

Amb què em quedo?

• Una segona mirada útil: pot detectar problemes que, després de rellegir-nos massa vegades, ja no veiem.
• Una prova senzilla: podem començar amb un article propi i valorar si els comentaris ens ajuden.
• L’última paraula és nostra: també es pot equivocar. Si qüestiona una dada o una font, convé comprovar-ho abans de canviar el text.

Tenir un revisor exigent pot anar molt bé. Haver-li de donar sempre la raó ja seria una altra cosa.