Em dic Ricard Sampere i actualment estic jubilat. Però, per explicar què faig muntant ara una web sobre intel·ligència artificial, potser cal tirar bastants anys enrere.
La meva trajectòria no ha estat precisament una línia recta. Més aviat una successió de desviacions, algunes buscades i altres no tant.
- Als 17 anys vaig començar Físiques a la Universitat de Barcelona. M’agradaven les matemàtiques i, posats a triar, Físiques em semblava més exòtic que Exactes.
- En realitat, el que jo volia era dedicar-me a l’ensenyament. Quan escoltava els meus professors de matemàtiques, sovint pensava en paral·lel: «Això no es podria explicar d’una manera més senzilla?». Una dèria que, pel que sembla, encara em dura.
- Vaig començar a compaginar la carrera amb classes particulars. I l’estiu que acabava de fer 19 anys, una escola propera, que havia patit una desfeta en els exàmens de revàlida, necessitava urgentment un professor, per a preparar la convocatòria de setembre.
- I allà em vaig trobar, amb 19 anys, davant d’una aula amb una trentena de noies de 15 i 16 anys. Posar ordre no va ser fàcil, però la cosa va funcionar: la majoria van aprovar i l’escola em va voler contractar per al curs següent, que començava poques setmanes després, tot i no tenir titulació.
- Probablement hauria estat més sensat dir que no. Els horaris de l’escola eren incompatibles amb moltes classes de la Universitat. Però m’agradava massa la docència i vaig acceptar. Conseqüència: vaig acabar Físiques amb un bon expedient, però vaig necessitar gairebé el doble del temps habitual.
- Cap al final de la carrera vaig escollir l’especialitat d’astrofísica. I aquí va aparèixer un personatge que acabaria tenint molta importància en la meva vida: l’ordinador. Vaig començar programant en Fortran per fer simulacions sobre l’evolució de cossos celestes, que va orientar la meva tesina.
- En acabar la carrera vaig decidir complicar-me una mica més la vida: vaig crear una empresa d’informàtica i, al mateix temps, vaig entrar com a professor en un institut de Sabadell, el Vidal i Barraquer, que ja no existeix. Als matins impartia Física de COU i altres assignatures; a les tardes treballava a l’empresa.
- Mentrestant, continuava estudiant pel meu compte: llenguatge C, Unix i tot el que anava apareixent en aquell món informàtic que canviava a gran velocitat. També vaig col·laborar en alguna revista tècnica.
- L’any 1989 em van proposar incorporar-me a un projecte que encara no era una universitat en funcionament: la futura Universitat Pompeu Fabra. Vaig acceptar i em vaig fer càrrec de l’àrea de sistemes i comunicacions. Res a veure amb la docència.
- Aquella etapa va ser especialment intensa. S’havia de posar en marxa una universitat des de zero i pràcticament tot estava per fer.
- De fet, la primera classe que es va impartir a la UPF la vaig fer jo, tot i no estar contractat per docència.
- O, com a mínim, així ho recordo. Mentre bona part de la Universitat estava pendent de la inauguració oficial, els polítics i les càmeres de televisió, vaig començar una classe amb els alumnes de doctorat. Crec recordar que parlàvem d’Unix. Les càmeres ens van descobrir i van entrar a l’aula. Per uns minuts, aquella classe improvisada va formar part de la inauguració televisiva.
- L’aventura docent a la UPF, però, va durar poc. Es van adonar que legalment no era compatible estar contractat al departament d’informàtica i impartir classes. I vaig tornar al meu diàleg habitual amb els encaminadors i ordinadors. Em va saber greu, però no podíem canviar la normativa.
- A finals dels noranta vaig demanar una excedència i vaig tornar a Sabadell i a la meva empresa. I, com era previsible, també vaig tornar a ensenyar: cursos per a empreses i assignatures a la UPF , ESCI i a la UOC.
- I així, entre informàtica, empresa i docència, van anar passant els anys fins que vaig traspassar l’empresa i em vaig jubilar una mica abans del que tocava.
Ara visc a Cambrils, viatjo sempre que puc i continuo embolicant-me en projectes. Un dels que m’ocupa des de fa anys és restaurantscat.cat, una web nascuda simplement de l’afició per la gastronomia i els restaurants.
I ara m’ha agafat per començar aquesta web al voltant de la intel·ligència artificial.
No tinc cap intenció de competir amb investigadors, enginyers d’IA ni especialistes que en saben infinitament més que jo. Però sí que he recuperat aquella vella dèria que tenia amb 17 anys: intentar fer entendre coses complicades i explicar-les de la manera més senzilla possible.
Aquesta web neix precisament d’això.
Està pensada per a persones que senten parlar cada dia d’intel·ligència artificial, models, agents, tokens, al·lucinacions i un munt de paraules noves, i que voldrien entendre què hi ha darrere de tot plegat sense haver de fer un màster.
Sense vendre miracles. Sense anunciar la fi del món. I, sempre que sigui possible, intentant separar el que sabem del que simplement ens expliquen.
Si aquesta manera d’apropar-se a la IA et resulta útil, estaré encantat que em llegeixis.