Una de les coses que més m’ha sorprès de la intel·ligència artificial és la seva utilitat quan has de configurar alguna cosa, instal·lar un programa o, simplement, enfrontar-te a una pantalla on no saps quin botó has de prémer.
Quan treballava en el món de la informàtica, sempre tenies al voltant persones especialitzades en diferents temes. Si havies d’instal·lar un programa i alguna cosa no funcionava, preguntaves a qui dominava aquest tema concret. Si apareixia una pantalla inesperada, sempre hi havia qui et podia orientar.
Quan deixes aquest entorn, això desapareix. I és quan descobreixes que una IA com ChatGPT pot fer, en certa manera, aquest paper.
No cal ser informàtic
Suposem que vols instal·lar un programa que no has utilitzat mai. O configurar una impressora. O modificar alguna opció del teu ordinador.
Pots començar explicant simplement què vols fer:
- què pretens aconseguir;
- quin ordinador o dispositiu fas servir;
- quin és el teu nivell de coneixements;
- i, si vols que t’ho expliqui pas a pas.
No cal redactar un prompt sofisticat. De fet, una petició tan senzilla com aquesta ja pot funcionar:
«Vull instal·lar aquest programa en un Mac. No tinc gaire experiència fent instal·lacions. Guia’m pas a pas i no em donis totes les instruccions de cop. Quan acabi cada pas, ja et diré què veig.»
A partir d’aquí comença una mena de conversa amb un tècnic.
Una captura de pantalla val més que moltes explicacions
Aquesta és, per mi, una de les grans diferències respecte a buscar la solució a Internet.
Quan alguna cosa no coincideix amb les instruccions, no cal intentar explicar. Li pots escriure alguna cosa a l’estil de:
«A mi em surt una finestra grisa amb tres opcions, però la segona no diu exactament el que m’has indicat…»
O millor, fas una captura de pantalla i l’envies.
El model pot interpretar què hi apareix i continuar a partir d’allò que tu tens realment davant.
Fins i tot li pots demanar que sigui especialment prudent:
«No avancis més d’un pas cada vegada. Digues-me què he de fer ara i espera que t’enviï la pantalla següent.»
I aleshores el procés pot arribar a ser gairebé:
«Prem aquest botó.»
Ho fas.
Envies una altra captura.
«Perfecte. Ara selecciona aquesta opció. No facis res més i ensenya’m què apareix.»
Per a algú que té poca confiança davant d’una configuració informàtica, això pot canviar completament l’experiència.
Però també s’equivoca
Aquí convé posar una advertència important: la IA no sempre té raó.
Els programes canvien, apareixen versions noves, els menús es mouen de lloc i una opció que existia fa sis mesos pot haver desaparegut.
I la IA pot indicar-te amb tota seguretat que premis un botó que… no existeix.
La diferència és que ara pots contestar:
«Aquesta opció que dius no apareix. Mira la captura.»
I en general serà capaç de rectificar i buscar un altre camí.
Això no converteix la IA en infal·lible. Però sí que permet una cosa que trobo molt interessant: anar resolent el problema conjuntament, adaptant les instruccions al que va passant.
Naturalment, si estem tocant configuracions delicades, eliminant informació o modificant aspectes importants del sistema, cal ser més prudent. Que la IA ens digui «prem aquí» no ens eximeix de pensar abans de fer-ho.
I serveix per anar molt més enllà
Personalment, també he utilitzat aquest sistema per tornar a programar.
Feia molts anys que havia programat en diferents llenguatges, però Python era nou per a mi. Amb l’ajuda de la IA he pogut crear petits programes sense haver de començar llegint un manual de tres-centes pàgines.
I aquí torna a aparèixer el mateix mecanisme.
Escrius el programa, l’executes i apareix un error incomprensible.
Abans tocava buscar-lo en manuals, fòrums o pàgines d’Internet. Ara pots copiar l’error —o fins i tot enviar una captura de pantalla— i preguntar:
«M’ha sortit això. Què he fet malament?»
I tens una explicació i una possible solució al moment.
Quan recordo de fa molts anys, els meus inicis amb el llenguatge C, estudiant amb manuals fotocopiats i sense Internet on consultar res, m’hauria encantat disposar d’una eina així.
Un tutor que s’adapta a tu
Però el més interessant no és instal·lar programes ni aprendre Python. És la idea que hi ha al darrere.
Durant molts anys, per aprendre alguna cosa havies d’adaptar-te al llibre, al curs o al professor. El llibre no sabia si havies entès el capítol anterior. Un vídeo continuava avançant encara que t’haguessis perdut cinc minuts abans.
Amb una IA pots fer just el contrari.
Pots dir-li:
«Això no ho he entès.»
«Explica-m’ho d’una manera més senzilla.»
«Posa’m un exemple.»
«No avancis encara.»
«M’he perdut. Tornem al pas anterior.»
I això em sembla molt més important que la simple possibilitat de preguntar coses a ChatGPT.
Tenim al nostre abast una eina que pot actuar com un tutor adaptat al nostre nivell, al nostre ritme i, sobretot, amb una paciència pràcticament infinita.
Per tant, si alguna vegada has pensat «això no ho sé fer», potser val la pena provar de substituir-ho per una pregunta:
«M’ho pots ensenyar pas a pas?»
Deixa un comentari