De sempre m’ha costat la comunicació oral en anglès i, en canvi, no tinc problema amb l’anglès escrit. Quan vaig començar la carrera de Físiques, una de les sorpreses va ser descobrir que la majoria dels llibres que havia de consultar eren en anglès. Per sort, era la llengua estrangera que havia estudiat al batxillerat.
Més endavant, quan vaig entrar en el món de la informàtica, va passar exactament el mateix amb manuals de programació i documentació tècnica.
Per tant, llegir anglès mai no ha estat el gran problema.
Però una cosa és llegir tranquil·lament un text i una altra que algú se’t planti al davant i comenci a parlar.
Aquí les coses canvien.
I el meu principal problema no és saber què vull dir, sinó entendre prou ràpidament què em diuen.
No pretenc parlar anglès com un nadiu
Actualment, hi ha moltes aplicacions, algunes basades en intel·ligència artificial, destinades a aprendre o practicar idiomes.
N’he provat alguna, però no m’han acabat de convèncer.
Algunes porten la conversa cap als temes que elles han decidit i jo acabo parlant en anglès de coses de les quals probablement tampoc parlaria en català.
I després hi ha un tipus de publicitat que em provoca una certa al·lèrgia: aquella que promet que en unes quantes setmanes parlarem anglès gairebé com un nadiu, que ja es veu és un engany.
Jo vull una cosa molt més modesta i, alhora, molt concreta: poder viatjar i defensar-me amb tranquil·litat en anglès.
Entendre què em diuen en un hotel, comprar alguna cosa, preguntar en una estació, mantenir una conversa senzilla en un restaurant o resoldre algun petit problema durant un viatge.
I vaig pensar: per què no explicar exactament això a ChatGPT i convertir-lo en el meu tutor particular?
Podria haver utilitzat qualsevol altra IA generalista. L’important no és quina, sinó la possibilitat d’explicar-li què necessito practicar i com vull fer-ho.
Us explico dos sistemes que faig servir.
Experiment 1. Converses de viatge fetes a mida.
El primer és molt senzill.
Li vaig demanar que em proposés situacions quotidianes que em pogués trobar viatjant.
Un dia arribo a un hotel. Un altre compro alguna cosa en una botiga. Un altre soc en un restaurant, en una estació o visitant un museu.
ChatGPT interpreta l’altre personatge i jo he de respondre en anglès.
Ho fem per escrit perquè així tinc uns segons per ordenar mentalment la frase. No pretenc fer veure que estic parlant realment amb algú: en aquesta fase m’interessa sobretot aprendre a construir respostes senzilles amb certa naturalitat.
Les converses són curtes, normalment de cinc o sis intercanvis.
Però hi ha una condició: jo també hi he de posar de la meva part.
Imaginem que estic mirant un plànol pel carrer i algú em pregunta:
«Can I help you?»
Si responc:
«No, thanks.»
S’ha acabat l’exercici.
En canvi, puc aprofitar la situació:
«Yes, please. I’m trying to find the train station. Is it far from here?»
I ja tenim conversa.
Quan acabem, revisa les meves respostes i em mostra què hauria pogut dir d’una manera més natural.
Però també li vaig posar una condició important: no vull que em corregeixi com si m’estigués preparant per a un examen de Cambridge.
Si la frase és comprensible i raonablement natural, ja em serveix. El meu objectiu no és parlar un anglès perfecte. És comunicar-me.
I això és precisament un dels avantatges de tenir un tutor fet a mida: pots decidir què significa per a tu «fer-ho bé».
Experiment 2. Entrenar l’oïda.
Però continuava tenint el meu principal problema: entendre l’anglès parlat.
Llegir una frase com:
«Here’s your key card.»
No em presenta cap dificultat.
Sentir-la pronunciada ràpidament per algú és una altra història.
Per tant, necessitava practicar sense veure el text.
I aquí l’experiment es va complicar una mica més.
Vaig explicar a ChatGPT què volia: un sistema que agafés una sèrie de frases escrites i les convertís en àudio, utilitzant diferents veus.
Inicialment, vam començar a preparar un petit programa en Python. En algun moment del procés —no recordo exactament per què— vam acabar fent-lo d’una altra manera, però el resultat és el que m’interessava: tenir una petita eina d’entrenament adaptada exactament al que jo necessitava.
Ara el funcionament és molt simple.
Jo escric:
«Continuem.»
I ChatGPT em prepara unes quantes frases relacionades amb situacions de viatge.
Les carrego al programa sense llegir-les abans i les escolto.
Després explico què ha passat:
«Aquesta l’he entès a la primera.»
«Aquesta a la segona.»
«Aquesta paraula no l’he entesa.»
«Aquesta no l’he entesa fins que he llegit el text.»
I aquí apareix una de les coses que trobo més interessants de l’experiment.
El «tutor» recorda on m’entrebanco
Si detectem que una expressió em costa, torna a aparèixer més endavant.
Per exemple, hi ha expressions angleses molt senzilles que, llegides, no plantegen cap problema, però que oralment poden sonar molt diferents del que esperem.
També vaig descobrir una altra cosa: el context m’ajuda molt a entendre.
Si sento una frase aïllada, el meu cervell pot buscar significats completament equivocats. En canvi, si abans sento una frase que em situa:
«You’re at the supermarket…»
Ja sé quin tipus de vocabulari és probable que aparegui després.
Ho vaig comentar amb ChatGPT i vam modificar els exercicis: a partir d’aquell moment, cada pràctica començaria situant-me en un context.
No era una característica prevista des del principi.
Va aparèixer perquè, fent l’experiment, vaig descobrir què necessitava i ho vam canviar.
Un curs que no estava dissenyat abans de començar
Això és probablement el que més m’interessa de tota aquesta experiència.
No vaig buscar a Internet:
«Quin és el millor curs d’anglès per a una persona que llegeix bé, té prou vocabulari, no necessita escriure millor, vol utilitzar l’anglès principalment per viatjar i té sobretot problemes per entendre’l quan el parlen?»
Vaig explicar el meu cas.
I vam anar construint el sistema.
Primer les converses.
Després les correccions.
També l’entrenament auditiu.
Més tard vam descobrir que necessitava context abans de sentir les frases.
I demà potser descobrirem una altra cosa i tornarem a modificar-lo.
Aquesta és, per mi, una de les grans possibilitats de la IA aplicada a l’aprenentatge.
Un curs tradicional està dissenyat abans que tu hi arribis. Tu t’has d’adaptar al curs.
Amb la IA podem intentar fer just el contrari: que sigui el curs el que s’adapti a nosaltres.
I això no serveix només per aprendre anglès.
Pot servir per refrescar matemàtiques, entendre fotografia, aprendre història, iniciar-se en programació, millorar l’escriptura o aprofundir en qualsevol tema que ens interessi.
No substitueix l’esforç d’aprendre. En el meu cas, ChatGPT no aprendrà anglès per mi.
Però sí que pot decidir amb mi què practiquem avui, a quin nivell, durant quant de temps i què convé repetir demà.
I això s’assembla bastant a tenir un tutor particular.
Amb un avantatge addicional:
No s’impacienta encara que li preguntis deu vegades el mateix.
Deixa un comentari