Exemple didàctic de creació de Skill
Les aplicacions i les interfícies d’IA evolucionen tan ràpidament que un tutorial del tipus «fes clic aquí, després allà…» pot quedar antiquat en poques setmanes.
Per això no pretenc que el que segueix sigui un manual universal. És simplement l’experiment que vaig fer amb ChatGPT i Codex en un Mac al setembre de 2026 i a partir del qual, es pot entendre el concepte de Skill.
Si mai voleu fer una cosa semblant i no sabeu per on començar, podeu demanar a la mateixa IA que us faci de tutor i us guiï pas a pas.
Si els pròxims passos ens veieu massa complicats, quedeu-vos només amb el concepte:
| Crearé un fitxer de text pla i simplificat al meu ordinador amb nom SKILL.md i penjant de l’estructura: ~/.codex/ -> skills -> restaurants-post -> SKILL.md i salteu directament al seu contingut, unes línies més avall. |
Però aquí mostro ara, com crear el Skill manualment.
Des del Terminal de Mac, vaig comprovar primer que existia la carpeta de Codex:
ls ~/.codex
Dins d’aquesta carpeta hi ha una subcarpeta destinada als Skills. Vaig comprovar-ne el contingut amb:
ls ~/.codex/skills
En el meu cas estava buida. Per tant, vaig crear-hi una carpeta per al nou Skill:
mkdir ~/.codex/skills/restaurant-post
El resultat que buscava era molt simple:
~/.codex/
└── skills/
└── restaurant-post/
└── SKILL.md
Només faltava crear el fitxer SKILL.md, que és on guardaríem les instruccions. Ho vaig fer amb l’editor de text nano:
nano ~/.codex/skills/restaurant-post/SKILL.md
I dins hi vaig escriure una primera versió deliberadament senzilla i així mateix en català:
Contingut del fitxer SKILL.md
| name: restaurant-post description: Revisa i millora esborranys de posts sobre restaurants mantenint la veu i les opinions de l’autor. — # Restaurant Post Utilitza aquest skill quan l’usuari demani revisar o millorar un post sobre un restaurant. ## Directrius – Escriu en català. – Conserva les opinions i la informació que proporciona l’autor. – Millora la fluïdesa i elimina repeticions innecessàries. – Mantén un estil personal, formal però no rígid. – Es pot utilitzar un toc puntual d’ironia. – No converteixis el text en una ressenya promocional. – No afegeixis elogis, dades o opinions que l’autor no hagi proporcionat. – Respecta tant com sigui possible l’estructura original del text. |
Pot sorprendre que una cosa amb un nom tan tècnic com Skill pugui començar amb un simple fitxer de text. Però precisament aquesta és la idea que m’interessava comprovar: no estem creant un nou model d’IA ni programant un agent. Estem deixant preparades unes instruccions perquè l’assistent les pugui reutilitzar quan siguin necessàries.
El fitxer té dues parts que val la pena observar. Al començament hi ha el nom (name) de la Skill i una descripció (description) breu del que fa. A continuació venen les instruccions pròpiament dites: les regles que vull que segueixi quan revisi una crònica.
En el meu cas són poques perquè vaig preferir començar amb un Skill bàsic i anar-lo refinant després. No cal intentar preveure-ho tot a la primera.
Comprovem si el Skill funciona
El SKILL.md ja està creat. Ara arriba la part interessant: comprovar si Codex reconeix el nostre Skill i és capaç d’utilitzar-lo.
Com que l’hem creat mentre Codex estava obert, el primer que vaig fer va ser sortir completament de l’aplicació (⌘Q) i tornar-la a obrir.
Un cop dins, vaig preguntar, per assegurar-me de si l’havia creat bé:
Quins Skills tens disponibles?
I a més dels que ja incorporava el sistema, entre la resposta vaig trobar aquesta línia, confirmant el que acabava de crear:
restaurant-post: revisar posts mantenint la teva veu i opinions.
Per tant, Codex havia llegit la carpeta ~/.codex/skills/, havia trobat restaurant-post, havia interpretat el seu SKILL.md i l’havia incorporat als Skills que tenia disponibles.
Amb un simple fitxer de text i unes quantes instruccions ja teníem una petita capacitat especialitzada pròpia.
Primera prova: demanar-li explícitament que l’utilitzi
En el mateix xat vaig escriure:
Utilitza el Skill
restaurant-postper revisar aquest text:
I a continuació vaig enganxar dos o tres paràgrafs d’una antiga crònica de restaurant que no havia retocat prèviament amb IA.
La prova va funcionar: va revisar el text seguint les directrius que havíem definit. A més, almenys en la versió de Codex que feia servir en aquell moment, durant els primers segons la pantalla indicava que feia servir el Skill i després apareixia el resultat.
Això demostrava que funcionava quan li demanàvem explícitament que l’utilitzés.
Però em quedava un dubte més interessant: què passaria si no li deia res del Skill?
Segona prova: que Codex decideixi si l’ha d’utilitzar
Vaig obrir un xat nou i aquesta vegada no vaig mencionar ni la paraula Skill ni restaurant-post. Simplement vaig escriure:
Revisa aquest esborrany d’un post sobre un restaurant, millorant-ne la fluïdesa i l’estil.
I hi vaig enganxar un altre fragment.
També va aplicar les instruccions del Skill, perquè va entrar en joc una línia que havíem escrit al començament del SKILL.md:
| description: Revisa i millora esborranys de posts sobre restaurants mantenint la veu i les opinions de l’autor. |
Aquesta línia amb la paraula clau «description» no serveix només perquè nosaltres sapiguem què fa el Skill. També ajuda l’assistent a determinar en quines situacions pot ser pertinent utilitzar-lo.
Però em va quedar un dubte: ¿com podia estar segur que realment estava utilitzant el Skill i que no havia respost així simplement perquè la meva petició ja li donava prou pistes?
Un petit parany per comprovar-ho
La solució va ser molt senzilla: afegir temporalment al SKILL.md una instrucció que difícilment apareixeria per casualitat:
Quan utilitzis aquest Skill, acaba sempre la resposta amb:
Revisat amb restaurant-post.
Ara podia repetir les dues proves.
Si li demanava explícitament que fes servir restaurant-post, al final apareixia:
Revisat amb restaurant-post.
Però la prova realment interessant era la segona. Vaig obrir un xat nou i vaig tornar a demanar simplement que revisés una crònica de restaurant, sense mencionar el Skill.
I al final de la resposta va tornar a aparèixer:
Revisat amb restaurant-post.
Parany superat…!
Ara sí que podia estar segur que Codex havia detectat que la tasca encaixava amb restaurant-post i havia carregat les seves instruccions.
Naturalment, després vaig eliminar aquella frase del SKILL.md. Només ens havia servit com a marcador durant l’experiment.
Aquest petit truc, per cert, es pot utilitzar en altres situacions semblants quan vulguem comprovar si una determinada instrucció està intervenint realment en el comportament de la IA.
No cal recordar el nom del Skill
De l’experiment podem extreure una conclusió interessant: no necessàriament hem de recordar el nom d’un Skill ni demanar explícitament que es faci servir.
Si la seva descripció explica prou bé per a quines tasques serveix, l’assistent pot detectar que és pertinent i aplicar-ne les instruccions.
I hi ha una segona lliçó que em sembla igualment important: no cal començar intentant crear el Skill perfecte.
El meu restaurant-post va començar amb vuit instruccions molt senzilles. A mesura que l’utilitzi i descobreixi coses que fa d’una manera diferent de com jo voldria, podré modificar el SKILL.md i anar-lo refinant.
És molt més fàcil començar amb poc i millorar-lo amb l’experiència que intentar imaginar des del primer dia totes les instruccions que necessitarem.
Una nota per als usuaris de Mac poc amics del Terminal
Sé que hi ha molts usuaris de Mac als quals veure una finestra de Terminal ja els provoca una certa inquietud. Als que venim del món Unix ens passa més aviat el contrari, però això ja és una altra història.
En qualsevol cas, no cal utilitzar sempre el Terminal per accedir al Skill.
El nostre SKILL.md està dins de .codex, una carpeta que habitualment no veiem al Finder perquè, en els sistemes Unix, els noms que comencen per un punt corresponen normalment a fitxers o carpetes ocults.
Per arribar-hi des del Finder:
- Obriu Finder.
- Premeu ⌘ + Shift + G (Anar a la carpeta…).
- Escriviu:
~/.codex/skills/ - Premeu Return.
Allà trobareu la carpeta restaurant-post i, dins, el nostre SKILL.md.
Com que és simplement un fitxer de text, el podem obrir i modificar amb qualsevol editor de text pla, sense necessitat de tornar a utilitzar editors antediluvians com: nano.
I això només és el principi
L’exemple de restaurant-post és deliberadament senzill. No pretén mostrar tot el que pot arribar a fer un Skill, sinó explicar-ne la idea essencial.
En lloc de repetir una vegada i una altra al prompt com vull que la IA faci una determinada tasca, puc deixar aquestes instruccions preparades perquè les reutilitzi quan les necessiti.
En el meu cas ha estat revisar cròniques de restaurants. Però podria ser preparar sempre un determinat tipus de document, analitzar dades seguint uns criteris concrets, aplicar les normes d’estil d’una empresa o executar procediments molt més complexos.
I quan entrem en el món dels agents, els Skills encara cobren més sentit: l’agent pot disposar de diferents habilitats especialitzades i recórrer a cadascuna quan la tasca ho requereix.
Com resum, ens podem quedar amb el concepte:
Un prompt explica a la IA què volem ara; un Skill deixa preparat com volem que faci una determinada mena de feina cada vegada que la necessitem.
Deixa un comentari