Si et fa mandra llegir-lo, el pots sentir a partir d'un pòdcast en versió lliure, generat amb veus IA i l'he verificat posteriorment.
La majoria de les persones que s’inicien en la intel·ligència artificial ho fan amb ChatGPT o Gemini. En canvi, Claude, sembla més freqüent entre les «classes altes de la IA»: gent que programa, automatitza tasques o parla amb tota naturalitat de coses que queden fora de l’abast d’aquesta web.
Però no cal pertànyer a cap d’aquestes classes per fer-lo servir. Claude també ens pot ajudar a entendre un concepte, revisar un text, resumir un document o interpretar una carta de restaurant.
En aquest tutorial ens limitarem a algunes possibilitats del pla gratuït. Més endavant, en un altre article, ja parlarem de les opcions de pagament i de quan pot tenir sentit fer el canvi. Claude ofereix accés gratuït des de la web o des de la seva App, amb límits d’ús.
I bona part del que practicarem aquí també ho podeu provar amb altres assistents d’IA.
Abans de començar
Podeu accedir-hi a través de claude.ai i crear un compte, o utilitzar-ne l’aplicació al mòbil.
Un cop dins, trobareu un quadre on escriure. Podeu començar directament en català.
Allò que hi escrivim se sol anomenar prompt, però no cal donar-hi més solemnitat de la necessària: és la pregunta o la instrucció que fem a la IA.
Exemple 1.1. Explicar què volem i per a qui ho volem.
Podem preguntar simplement «què és un token?». Però, si expliquem qui llegirà la resposta i què en volem fer, li donem més pistes per encertar-la.
Proveu aquest exemple:
Soc professor de secundària i vull explicar què és un token a alumnes de 14 anys. Fes una explicació breu i una taula de cinc punts. El conjunt no ha de superar les 100 paraules. Utilitza un to lleugerament informal.
Aquí indiquem el destinatari, l’objectiu, l’extensió, el format i el to.
No cal incloure totes aquestes coses en cada pregunta. Però com més clar tinguem què necessitem, més fàcil serà explicar-ho.
Ara podeu repetir l’exercici canviant el tema: què és una hipoteca, com funciona una placa solar i el que us passi pel cap.
Exemple 1.2. Retocar la resposta sense començar de zero.
La primera resposta no ha de ser la definitiva. Dins de la mateixa conversa, podem demanar canvis sense tornar a escriure tota la instrucció.
Per exemple:
Fes-ho més curt.
Encara és massa tècnic. Explica-ho amb un exemple quotidià.
Mantén l’explicació, però elimina la taula.
El to és massa infantil. Adapta’l a una persona adulta que no coneix el tema.
Fer servir una IA també és conversar i anar afinant el resultat. No cal encertar un suposat prompt perfecte a la primera.
Si no sabeu quina informació necessita per ajudar-vos, podeu afegir:
Abans de respondre, si et falta informació per entendre que et demano, fes-me les preguntes que necessitis.
Això pot ser útil quan demanem ajuda per organitzar un viatge, preparar una explicació o escollir entre diverses opcions.
Exemple 1.3. Adjuntar un document o una imatge.
No ens hem de limitar a escriure preguntes. També podem adjuntar material i demanar que ens ajudi a interpretar-lo.
Un document
Amb el botó «+» del quadre de conversa podeu adjuntar fitxers, com ara un PDF o un document de Word. Claude també admet altres formats; però per alguns, cal tenir habilitades certes opcions.
Un cop adjuntat el document, podeu escriure:
Resumeix aquest document en cinc punts, amb un llenguatge entenedor. Basa’t només en el contingut del document i assenyala qualsevol apartat que no hagis pogut llegir.
O bé:
Explica’m quina és la idea principal i quines conclusions en treu l’autor. Separa les conclusions de les opinions.
És millor concretar què busquem que limitar-nos a dir «resumeix-lo», sobretot si el document és llarg.
Una imatge
Un exemple pràctic és fotografiar la carta d’un restaurant en un idioma que no entenem i preguntar:
Tradueix aquesta carta al català i explica breument els plats. M’agraden el peix i les verdures, però no els plats gaire picants. Quines opcions em suggeriries? Si alguna part de la fotografia no es llegeix bé, indica-ho.
La recomanació serà més útil si li expliquem els nostres gustos, en lloc de confiar que els endevini.
Exemple 1.4. Corregir, reescriure o traduir un text
Aquesta és una de les aplicacions més accessibles per començar: enganxar un text propi i demanar ajuda per millorar-lo.
Per exemple:
Revisa aquest text en català. Corregeix les faltes i millora’n la fluïdesa, però conserva les meves opinions i la meva manera d’expressar-me. No hi afegeixis dades ni li donis un to promocional.
També podem concretar el tipus de canvi:
Dona-li un to formal, però sense fer-lo rígid, i amb un toc lleu d’ironia.
Si teniu un text propi que representa bé l’estil que busqueu, podeu mostrar-l’hi:
El primer text és una mostra de com acostumo a escriure. Reescriu el segon mantenint un to semblant, però sense copiar frases ni incorporar informació del primer.
I també li podeu demanar una traducció:
Tradueix el resultat a l’anglès, amb un to natural i proper. Conserva el sentit i evita una traducció massa literal.
Convé llegir sempre el resultat. Una frase pot haver quedat més elegant i, alhora, haver deixat de dir exactament allò que volíem.
Exemple 1.5. Saber quan cal consultar internet.
Per corregir un text nostre o reformular una explicació, normalment no cal buscar res a internet.
En canvi, si preguntem per preus, horaris, notícies o serveis que poden haver canviat, necessitem informació actualitzada.
Claude disposa de cerca web també en el pla gratuït. En la interfície que mostra aquesta opció, la podeu activar des del botó «+», seleccionant «Cerca web» o «Web search». En algunes versions noves no hi ha aquest interruptor i Claude decideix quan li convé consultar internet.
Per deixar clara la vostra intenció, podeu demanar:
Busca a la web el preu actual d’entrada d’aquest museu. Consulta la pàgina oficial i dona’m l’enllaç de la font.
Permetre la cerca web no vol dir que totes les respostes incloguin una cerca. Quan necessiteu dades actuals, demaneu-la explícitament i comproveu les fonts.
Les cerques i la lectura de pàgines també compten dins dels límits d’ús. El pla gratuït té límits que es renoven cada cinc hores; no es tracta simplement d’una quota diària fixa.
I quan es requereix cerca per Internet, el límit es consumeix abans. Per tant, per revisar un paràgraf no cal fer-lo voltar per internet. Ja té la feina davant.
Exemple 1.6. Indicar com volem que ens respongui habitualment.
Si sempre voleu respostes en català, amb explicacions senzilles i sense introduccions llargues, pot resultar cansat repetir-ho a cada conversa.
Claude permet guardar preferències generals perquè les tingui en compte en les respostes. Aquesta opció també està disponible en el pla gratuït.
A la web, obriu el menú del vostre nom o les inicials, entreu a Configuració —Settings— i busqueu l’apartat del perfil o de les preferències de resposta. La distribució i el nom dels menús poden variar entre versions.
Hi podeu escriure:
Respon habitualment en català. Explica les coses com si parlessis amb una persona que s’inicia en la intel·ligència artificial. Evita l’argot tècnic i, si has d’utilitzar algun terme especialitzat, defineix-lo breument. Prefereixo paràgrafs curts i exemples quotidians.
Evita les introduccions llargues i les llistes innecessàries. Si et falta informació important, pregunta-m’ho. Si no pots verificar una dada, indica-ho clarament.
Aquestes preferències s’apliquen al conjunt de les converses.
La utilitat principal és no haver de repetir les mateixes indicacions cada vegada. No garanteixen que Claude les segueixi sempre al peu de la lletra, però ajuden a orientar les respostes.
Una primera prova comparativa
Per començar, trieu una tasca petita: corregir un correu, entendre un concepte o resumir un document breu. Llegiu la resposta i demaneu-hi un canvi.
Després, si voleu, proveu la mateixa petició amb ChatGPT o Gemini. Compareu quin resultat us és més clar i quin necessita menys retocs.
No cal decidir quin és «el millor» abans de començar. Primer podem descobrir quin ens ajuda millor amb allò que volem fer.
Exemple 1.7. Crear un projecte per a una feina que tindrà continuïtat.
Una pregunta puntual pot quedar resolta en un sol xat. Però, quan treballem durant setmanes en un blog, un viatge o un curs, ens convé tenir les converses i els materials ben organitzats.
Podem imaginar un projecte com una carpeta de treball amb documents de referència i instruccions comunes.
Per exemple, podem crear un projecte per crear un blog o una revista i obrir-hi una conversa per a cada article. Així evitem barrejar-ho tot en un únic xat interminable.
Com començar
Entreu a Projectes —Projects—, creeu-ne un de nou i poseu-li un nom clar, com ara «Articles del blog d’IA» o «Viatge a Londres».
Després hi podeu afegir dues coses:
- Documents de referència: dos o tres articles vostres que representin bé el vostre estil, informació del viatge o altres materials que necessitareu consultar.
- Instruccions del projecte: què voleu fer, a qui us adreceu i com voleu que Claude us ajudi.
Els documents s’han d’afegir a l’espai de coneixement o de fitxers del projecte, perquè estiguin disponibles en les diferents converses. Les instruccions també tenen un apartat propi.
Un exemple per a un blog o una Newsletter.
A les instruccions del projecte podeu escriure:
Aquest projecte és per preparar i revisar articles divulgatius sobre intel·ligència artificial per a principiants.
Escriu en català, amb un to proper i entenedor. Evita els tecnicismes i explica breument els que siguin imprescindibles. Utilitza analogies quotidianes i exemples pràctics quan ajudin a entendre el tema.
Si et dono un esborrany, conserva les meves opinions i la meva veu. Pren els articles adjunts com a referència d’estil. No inventis dades i assenyala les afirmacions que calgui verificar.
Proposa un títol clar i organitza el text amb apartats, sense imposar sempre la mateixa estructura.
A partir d’aquí, dins del projecte podeu demanar:
Revisa aquest esborrany sobre els tokens.
O bé:
Prepara un primer esborrany sobre què és un agent d’IA, amb un exemple quotidià.
Ja no cal repetir totes les indicacions generals. Només cal explicar què necessiteu en aquella ocasió.
Un exemple per a un viatge
Podeu afegir un document amb les dates, els horaris d’arribada i sortida, la zona de l’hotel i els vostres interessos.
Després, en una conversa del projecte, podeu preguntar:
Proposa activitats per al primer dia tenint en compte l’hora d’arribada i la ubicació de l’hotel. Deixa marge per als desplaçaments i no omplis tota la jornada.
No cal pujar el bitllet complet si només necessiteu comunicar uns horaris. Un petit resum pot ser suficient.
Que convé tenir present?
Claude pot disposar de memòria específica del projecte, però no hem de donar per fet que recordarà cada detall de totes les converses. Per a les dades i les decisions importants, és més fiable mantenir un document de referència actualitzat.
En el pla gratuït, actualment —octubre de 2026— es poden crear fins a cinc projectes. Per tant, té sentit reservar-los per a feines amb continuïtat. Per preguntar com es bull un ou, podem prescindir de crear un projecte.
Exemple 1.8. Revisar què recorda Claude de nosaltres.
Les preferències de l’exemple 6 són indicacions que nosaltres escrivim expressament. La memòria, en canvi, permet que Claude conservi informació útil que va obtenint de les converses, si aquesta funció està activada. També està disponible en el pla gratuït.
Després d’unes quantes pràctiques, podeu preguntar-li:
Què recordes de mi i de com prefereixo treballar? Dona’m una llista breu i diferencia allò que t’he dit de les suposicions que fas.
És una manera de detectar dades equivocades o preferències que ja no ens representen. Però la resposta del xat no s’ha de prendre com un inventari complet de tota la informació que el servei conserva.
Recorda que prefereixo explicacions breus, en català i amb exemples quotidians.
Aquesta informació sobre mi és incorrecta. Substitueix-la per aquesta altra…
Elimina de la memòria el que t’he explicat sobre aquest tema.
Eliminar una dada de la memòria no és el mateix que eliminar el xat on la vam escriure. Són coses diferents, i convé revisar-les per separat.
Una reflexió sobre les dades sensibles.
Aquí sí que voldria fer una pausa. Molta gent consulta a la IA resultats de proves mèdiques —jo en soc un— o altres qüestions personals.
Abans de compartir un document, val la pena preguntar-nos quines dades necessita realment per ajudar-nos. Sovint podem eliminar el nom, el DNI, l’adreça, els codis de pacient i altres identificadors sense perdre la informació que volem consultar.
Claude també ofereix converses d’incògnit, que no s’afegeixen a l’historial ni a la memòria i no s’utilitzen per entrenar els models. Això, però, no significa que no hi hagi cap conservació temporal de les dades.
Per tant, el meu criteri és compartir només allò que considero necessari i revisar les opcions de privacitat. El botó «oblida» no és una goma d’esborrar universal.
Tutorial revisat l’octubre de 2026. Les funcions disponibles i els noms dels menús poden canviar.
Deixa un comentari