La IA ens farà més rucs?

És una de les frases que apareixen sovint quan es parla dels perills de la intel·ligència artificial: «La IA ens farà més rucs».

No és una preocupació absurda. De fet, crec que té una part de raó. Però només una part.

Per explicar-ho, podem mirar una tecnologia molt més antiga i que ja tenim completament assumida: la calculadora.

Abans calculàvem més de cap

Quan jo era jove, el càlcul mental formava part de la vida quotidiana. No portàvem una calculadora a la butxaca i, evidentment, encara menys un telèfon mòbil capaç de fer qualsevol operació.

Jo mateix tenia força facilitat per calcular mentalment i, després de dècades utilitzant calculadores, reconec que he perdut agilitat.

Per tant, alguna cosa hem perdut.

Ara bé: això m’ha fet més ruc?

No ho tinc tan clar.

Continuo sabent què significa multiplicar, dividir o calcular un percentatge. El que he deixat de practicar és una habilitat que una màquina pot fer molt més ràpidament que jo.

Naturalment, podem trobar situacions que ens semblen ridícules. Tots hem vist alguna vegada un dependent recórrer a la calculadora per saber quin canvi ha de tornar.

Però potser la pregunta no hauria de ser si sap restar mentalment 50 menys 37,80. Potser hauríem de preguntar-nos quines altres coses sap fer que abans no exigíem a la persona que ocupava aquell lloc de treball.

El problema no era la calculadora

Quan van aparèixer les calculadores, l’escola tenia dues possibilitats: prohibir-les o adaptar-s’hi.

Si una màquina ja podia fer determinats càlculs mecànics, potser no tenia gaire sentit dedicar tantes hores a entrenar-los. Però això no significava deixar d’ensenyar matemàtiques.

Al contrari.

Significava que calia continuar entenent què és una multiplicació, què representa un percentatge, saber aproximar un resultat i, sobretot, ser capaç de detectar que la calculadora ens està donant una barbaritat perquè hem introduït malament les dades.

De fet, tenir una calculadora no implica saber-la utilitzar. Quanta gent aprofita realment les possibilitats d’una calculadora o s’embolica quan ha d’encadenar operacions?

Amb la IA pot passar exactament el mateix.

La IA ens permetrà deixar de fer algunes coses

Segurament deixarem de fer personalment algunes tasques que fins ara consideràvem normals.

Potser redactarem menys textos des de zero. Potser memoritzarem menys informació. Potser dedicarem menys temps a buscar dades, resumir documents o preparar determinats informes.

I és possible que, com m’ha passat a mi amb el càlcul mental, perdem pràctica en algunes d’aquestes habilitats.

Negar-ho em semblaria ingenu.

Però la qüestió important és una altra: què farem amb les capacitats que ens allibera la IA?

Si utilitzem la IA perquè pensi per nosaltres, acceptem la primera resposta que ens dona i deixem de qüestionar-nos les coses, probablement sí: ens farà més rucs.

Però si la fem servir per arribar més lluny, comparar alternatives, explorar idees, entendre millor conceptes difícils o dedicar més temps a les parts realment importants d’un problema, pot passar exactament el contrari.

La diferència no la marcarà només la tecnologia. La marcarà com aprenguem a utilitzar-la.

I aquí apareix l’escola

Aquest és, probablement, el problema més complicat.

No podem introduir una tecnologia que és capaç de redactar un treball escolar acceptable en segons i continuar avaluant els alumnes exactament igual que fa deu anys.

Si un alumne pot encarregar un treball a la IA, copiar-lo i lliurar-lo sense haver entès res, potser el problema no és només que l’alumne faci trampes. També hauríem de preguntar-nos si aquell treball continua sent una bona manera d’avaluar què ha après.

Caldrà buscar altres fórmules: més defensa oral dels treballs, preguntes sobre el procés seguit, exercicis presencials, projectes en què s’hagi d’explicar per què s’han pres determinades decisions… I segurament moltes altres que encara haurem d’inventar.

El que difícilment funcionarà és intentar que tot continuï igual que abans de la IA.

Una calculadora que em va ajudar en un examen

Aquí puc explicar una experiència personal de fa cinquanta anys.

Quan estudiava Físiques vaig escollir l’especialitat d’Astrofísica i, entre altres assignatures, vaig cursar Astronomia.

L’assignatura era coneguda per un examen particularment dur que durava pràcticament tot el dia. Cada alumne havia de calcular unes determinades òrbites de satèl·lits i, entre molts altres càlculs, hi havia una rutina complexa que s’havia de repetir diverses vegades.

En aquella època treballàvem amb taules de logaritmes i calculadores que avui ens semblarien peces de museu.

Però just aleshores, l’any 1975, va aparèixer la HP-25, una calculadora programable que permetia emmagatzemar programes de fins a 49 passos i que funcionava amb la famosa notació polonesa inversa.

Vaig aconseguir programar aquella rutina repetitiva, tot i que em va costar encabir-la en els 49 passos.

Naturalment, vaig tenir un dubte: allò era fer trampes?

Vaig anar a preguntar-ho al catedràtic. Li vaig explicar les possibilitats de programació de la nova calculadora i si hi veia inconvenient que la portés a examen.

Em va dir que cap problema.

Vaig arribar a l’examen, vaig teclejar el programa (no es guardava) que portava amb el material consultable i la vaig utilitzar.

La calculadora no sabia astronomia. No sabia quina òrbita havia de calcular ni com plantejar el problema. Però executava impecablement una rutina mecànica que jo havia entès prou bé per poder-la programar.

L’any següent, pel que vaig saber, van canviar el sistema d’examen, perquè amb la meva rutina perdia dificultat.

I em sembla una magnífica lliçó sobre el que està passant ara.

No podem aturar el rellotge

La calculadora no va acabar amb les matemàtiques. Els ordinadors no van acabar amb la necessitat de pensar. Google no va acabar amb el coneixement.

Però tots ells van modificar què tenia sentit memoritzar, què tenia sentit aprendre i, sobretot, què tenia sentit avaluar.

Amb la intel·ligència artificial passarà el mateix, probablement a una escala molt més gran.

Per això crec que la pregunta «La IA ens farà més rucs?» no té una resposta simple.

Pot fer-ho, si la utilitzem per evitar pensar.

Però també ens pot permetre dedicar menys temps a tasques mecàniques i més temps a entendre, decidir, crear i qüestionar.

El repte no és impedir que la gent faci servir la IA.

El repte és aconseguir que, quan la faci servir, continuï sabent pensar sense delegar-li també el criteri.

I això obliga, especialment en el món de l’ensenyament, a fer una cosa que no sempre resulta fàcil:

adaptar-se als temps.